Llarg viatge

Fa uns anys, tres per ser exactes, vam obrir aquest blog per explicar-vos, mentre viatjàvem què féiem, on érem, dir-vos si estàvem bé o no...
Avui seguim fent viatge... anem de viatge i per explicar-vos-ho ens trobareu a www.esllargviatge.wordpress.com

Fa uns anys ens vam trobar compartint dies de feina, de beures, de nits… que van anar creant el què avui és una gran amistat. Junts vam començar a viure, i a escriure, un Llarg Viatge que ha passat per Vietnam, Laos, Cambodja que ha fet parada a llocs de països propers com Bèlgica o Portugal, que hem compartit des de la distància com Indonesia o Formentera.

Ara, novembre del 2015, després d’un any amb molts altres moments compartits de feina, de braves i canyes, d’escapades a la muntanya necessàries, de trucades al 2011, al 2008 i… al 2003, tornem a omplir la motxilla amb les coses necessàries per fer Llarg Viatge per un nou continent, conegut o desconegut, a l’altra banda de l’Atlàntic… un nou Llarg Viatge amb noves emocions a Perú.

Avui, quan el despartador sona... ho fa per última vegada a l'illa. Avui... toca fer la motxilla. Així que l'Ester es lleva i abans d'anar a esmorzar deixa bastant apunt la motxilla per quan tornem a les 12 ja només sigui agafar les coses i fer l'última visita a l'illa i anar cap a Sa Savina per anar al port.
El Daniel acaba de treballar a les 12 i no hi ha de tornar fins les 5 així que aprofitem aquestes hores per acabar de visitar l'illa anant a una de les cales amagades de l'illa, però ideal per practicar snorkel. Ja desde fora l'aigua es pot veure l'aigua transparent, les pedres i fins i tot algun peix. Un racó que no deixa indiferent, que si tens uns dies per estar a l'illa no pots passar per alt... el meu consell? Descobreix aquest racó i no el deixis perdre.

Una vegada ja hem fet la visita seguim amb el cotxe per anar fins la Torre de Sa Punta Prima. Una torre més de guaita que va servir en el seu temps per lluitar contra l'invasor. Aquesta està molt més cuidada que les altres que hem vist... potser perquè està ben aprop de les cases, fàcil d'accedir i un reclam perfecte pel turisme.

I... no podem deixar que el temps ens atrapi així que anem fins a Sant Francesc per dinar els entrepans que portem a la motxilla a l'ombra de les figueres del pati de les eres. Un racó entrenyable de Sant Francesc, seria com una de les nostres places. Un racó que ens serveix per protegir-nos del sol i poder reflexionar sobre què fa la gent de Formentera durant els mesos que el turisme marxa de l'illa, quin és el dia a dia de la població de Formentera.... tot mentre veiem passar els nens i nenes que ja surten de l'escola.

Després de dinar i fer un gelat de postre toca anar pensant a anar cap a Sa Savina. Avui, ja marxa l'Ester. Així que anem fins al port. Arribem i preguntem preus i horaris de sortida... i com l'anada, avui també torno amb el mateix vaixell que fan descompte. Una estona més per estar plegats i despedir-nos. Són les 4 i el Daniel torna a treballar. Pujada al vaixell, auriculars i migdiadeta fins arribar a Eivissa.

Arribo a les 5 a Eivissa. El vol no és fins les 10, així que aprofito una estona per pujar fins a la Vila. Un tomb de tarda a ple sol, però un tomb que deixa unes imatges increïbles, que em permet dir des d'aquí adéu a l'illa petita de les Pitïuses. Després del tomb i per acabar de fer temps, una coca-cola a una de les terrasses fins les 8 per anar a buscar el bus de la línia 10. Un bus que es va omplint i arriba fins l'aeroport.

Ara si, ja gairebé són les 10. Toca acostar-se a la porta d'embarcament. L'aeroport és petit i de seguida l'he visitat. Pujo a l'avió, bacaina i ja em desperto a Barcelona. M'esperen a l'aeroport els meus pares que em pregunten com està el Daniel. Acaba a aquí un viatge curt, però llarg... perquè això és un Llarg Viatge, anar vivint i anar descobrint nous racons.

Avui, el despartador sona com cada dia... apunt per anar a esmorzar i fer un tomb per la platja. No fa gaire bon dia, fa ventet i així remou l'aigua. Deixem el bany per la tarda, avui que el Daniel plega de treballar a les 12h i tenim tarda per davant.

Així que comencem la tarda cap a quarts d'una amb el cotxe llogat i cap a Es Caló. Hi anem per fer un bany, però no fa massa bon dia i està bastant ple: un tomb per aquest racó de l'illa. Ens sorprén el port amb les barques enfilades damunt de fusta. Un racó d'aquells que ens fa mirar endarrera i pensar en el què va ser l'illa abans no arribés tant de tursime: casetes aïllades de pescadors, cases de parets blanques i finestres blaves.

Després d'aquest passeig i sense bany per avui, decidim anar amb la Noelia cap a Sa Platjeta. El temps passa i pensem que podem dinar primer i després ja farem el bany que toqui. Així que ens asseiem i seguits per la recomanació del Daniel i la Noèlia demanem: un vinet blanc, una paella mixta (per 2 que sempre en posen molt i no ens ho acabarem), i tres plats prèvis per compartir. Tres plats més o menys típics, una amanida de pagés... aprofita el pa sec i queda per llepar-se'n els dits com també el saltejat de pops. Començem a menjar... això portarà feina. I tant! Menjar i menjar, tant que quedem tips... però per fer-ho més arrodonit no deixem passar les postres: un sorbet, un tiramisú i unes orelletes de poma. I al final acabem ben tips i farts, deixant el bany per un altre moment, però no les herbes digestives. Aquí et deixen l'ampolla i... apa! Et vas servint i vas omplint i omplint got.

Després d'aquest bon àpat, i depsrés d'acompanyar la Noèlia a casa seva, anem cap al racó d'illa que ens queda pendent. Tota la zona del Parc Natural de Ses Illetes. Per entrar cal pagar per cotxe i/o moto, a no ser que siguis de Formentera. Entrem i aparquem. Agafem la camara, la tovallola i les ganes de caminar perquè comencem a fer una excursioneta amb la panxa ben plena. L'objectiu? Arribar a la punta per veure el punt on l'illa es separa i deixa entre una banda i l'altre un aiguabarreig: Es Pas. Els més atrevits i fora de la normativa, s'atrabeixen a passar... massa arriscat!! Ho diuen fins i tot els d'aquí a Formentera.

Una bona excursioneta que ens serveix per anar xerrant, compartir més coses, pensar en el què farem quan tornem, a seguir xefant sorra de platja, a seguir prenet el sol... a compartir! Una bona excursió que desfem pel mateix camí fins arribar altra vegada al començament on trobem en Pep Toni i tots tres fem el "banyito" del dia mentre el sol es pon per l'oest.
Sortim de l'aigua i ja amb la fresca anem cap a davant de Ses Illetes per veure el sol com s'amaga i discutir sobre la forma del drac o no.

I ja quan el dia acaba anem a buscar la Noelia per anar tots tres a Sant Francesc per fer un tomb i acabar asseguts a la terrassa d'una gelataria. Fent d'aquesta l'última nit a Formentera tant per l'Ester com per la Noelia. Demà quan soni el despartador ho farà per últim dia per avisar d'anar a la platja.

Ja som dimarts! Com passen els dies! Si avui fa bon temps.... anirem amb "barquito" que diuen. Pot ser una bona tarda, aprofitant que el Daniel avui no treballa a la tarda. A veure si tenim sort.

Com els altres dies desperta i cap a esmorzar, ja amb el biquini posat per anar fins la platja de Migjorn. Avui esmorzo amb les companyes de feina del Daniel, gent xerradora, de la xerinol·la... un esmorzar entretingut. Tant que en Pep em diu "ui, avui si aneu amb barco no aneu cap a la Savina, allà fa aire". Serà veritat? Però... de seguida es fan quarts d'onze així que passeig fins la platja. Arribada a la platja de Migjorn, aquesta vegada camino cap a l'esquerra fins arribar un bon tros més enllà, passades unes quantes roques. Tovallola, "banyito", sol i lectura, i de seguida es fan quarts de dotze per tornar a buscar el Daniel.

Sembla que avui no fa massa bon dia... fa una mica d'aire. En Pep Toni no diu res, serà que encara dorm? Avui té festa! No obstant, decidim anar fent fins que ens digui alguna cosa per veure si podem anar amb "barquito". Decidim, com ja teníem pensat, anar fins a la Torre Des Català, a la mateixa platja de Migjorn, però cal arribar-hi entre matolls i caminets de muntanya. Abans, d'anar-hi, però passem a comprar alguna cosa per dinar, ja que dinarem a casa na Noelia.

La Torre Des Català és una torre de guaita, aquesta com les altres que hi ha a Formentera i que es visualitzen d'una a l'altra, servia per defensar-se dels invasors que en aquest cas veninen pel sud.

Després d'aquest passeig a ple sol, anem cap a casa na Noelia. Fem el dinar, uns espaguetis a la carbonara. Xerrem una estona i esprem la resposta d'en Pep Toni. I com ens semblava... fa massa aire per poder anar amb "barquito", així que amb algunes gotes que cauen (plourà després de molts dies? No, només quatre gotes) decidim anar a descobrir racons de Formentera. La Noelia ens acompanyarà... espero que ella m'expiqui cadascun d'aquests racons. Abans, però anem a Ca Mari a llogar un cotxe.

Ja ho tenim tot: cotxe, gasolina, càmara de fotos, guia i... una illa per recorre. Comencem la ruta de racons pels molins de Sa Miranda a Sant Francesc. Semblen els molins d'Holanda, els que un dia ja vàrem visitar, o els del Quijote, els que ens queda per veure. Després d'aquesta primera parada tornem al cotxe i encara a Sant Francesc direcció a Can Marroig, parem a l'estanc d'Es Peix. Actualment no està contaminat, però va ser un estanc molt contaminat, ja que s'hi tiraven tots els urins i defecacions de centres de concentració que es van fer al costat durant la Guerra Civil.

Sortim ja de Sant Francesc per camins de terra i de pols en direcció a Ca Marroig. Hi arribem i com que és una zona protegida, deixem el cotxe una mica més lluny i caminem cap a la vora dels penyasegats. Un racó increïble de geologia, un racó per gaudir-ne... un racó [i]friki/i]. És un racó per gaudir de les "piscines naturals", són com gorgs de Catalunya on poder-s'hi banyar... llàstima que avui no faci massa bon dia. Després d'aquests minuts a aquí decidim continuar, volem ser a la posta de sol, a les vuit, a Es cap de Barberia. No ens podem entretenir, ja són les set. Així que tornem al cotxe i continuem ja cap a Es Cap de Barberia, però abans fem una parada a Cala Saona. Un racó més de Formentera on ja es pot veure la posta de sol, és a l'oest de l'illa... llàstima de l'hotel de luxe que hi ha que trenca una mica el paissatge senzill d'aquesta cala tranquil·la, a aquesta hora del dia!

Finalment, arribem a quarts de vuit a Es Cap de Barberia. Abans d'agafar lloc per veure la posta de sol. No estem sols. Fem una visita al Far... aquest és a l'altre extrem del Far de la Mola. Ens acostem al límit del penyasegat per veure la posta de sol... i esperem que siguin les vuit del vespre. Mentre anem mirant el cel i al fons, a 61 milles, Dènia (és a prop la costa valenciana!). Quan ja comença a fosquejar... fem encara un passeig fins una mica més enllà del far per intentar a la Torre d'Es Cap. De tornada, fem parada a una de les restes prehistòriques que trobem de camí... ja n'hem trobat a altres llocs de l'illa.

Són gairebé les nou i decidim què fer. Anem a Sant Francesc a fer un tomb, a fer un beure... i acabem a S'abeurada veient el partit de champions del dia. Juntament amb nosaltres tres acaben venint els amics del Daniel, el Lluis, el Pep Toni, la Carmeta i l'Arantxa... sense voler acabem sopant uns embotits boníssims... tornaria a Formentera per menjar-ne abans que per la platja! Felicitats! I després d'aquest sopar fem cap al centre a fer un beure, xerrar de la vida i passar una estona entretinguda... les hores passen i abans no sigui massa tard, quarts de dues anem a dormir.

Un dia més el despertador sona per anar a treballar, però també per fer una mica el ronso fins l'hora d'anar a esmorzar... cap a les 10:30h aproximadament. Després d'un esmorzar de croissant i mermelada toca arribar fins la platja, veure l'estat de la mar i... banyet? Però avui l'aigua està remoguda, hi ha força poseïdonia i... passeig fins a Sa platjeta i tornem.

Cap a les 12 el Daniel acaba de treballar, així que tots dos anem tirant cap a casa per canviar-nos i anar cap a Es Arenals i poder fer una mica de platja plegats. Hi anem amb el cotxe d'en Pep Toni i... quan arribem, sorpresa: bandera vermella!!! Platja de sorra blanca i aigua transparent amb unes onades que Déu n'hi do! Així que mitja volta i pensem a anar a l'altra banda de la carretera, però són platges petites i estan plenes de gent. Què fem?

Decididament canviem els plans i anem cap a Es Pujols, de les zones més turístiques de l'illa. Travessem Es Pujols per arribar al camí d'entrada a la platja d'Es Roquetes. Hi entrem, una mica de pols, i aparquem. Ens acostem a la platja per veure com està... i aquesta si! Bona mar! Però plena de gent. Així que caminem una mica cap al nord est per veure si hi ha més espai... i si, si, entre roques (d'aquí el nom), platja i muntanyes de Posseïdonia trobem un lloc per posar les tovalloles i fer una mica de "relaxing" i platja.

Es Roquetes és d'aquelles platges de roques, però d'aigua transparent, sorra blanca i fina, zones amb posseïdonia i que estan plenes de peixets. I això us ho podem dir perquè ens vàrem en dur les ulleres per fer una estona d'snorkel (s'escriu així?). Bé, això de mirar els peixos sota l'aigua. I així va passar el matí i el migdia fins les tres! Per tornar cap a Ca Marí.

Després de tornar-li el cotxe, dinem uns entrepans de tonyina i la pizza que va sobrar del sopar d'ahir. Migdiadeta i altra vegada cap a la feina. Potser perquè ahir ja va ser un dia mogut o per no sabem què... aquesta tarda poca feina i tarda de cafè amb llet per escriure al blog: "A relaxing cup of cafe con leche in Plaza Mayor", com dirien algunes.

Després d'aquesta tarda tranquil·la, tornem a casa per sopar... passem a buscar la Noèlia que avui soparà unes hamburgueses i una pizza a la terrassa de casa. Una mica de conversa i cansats, avui anem a dormir aviat... avui ha sigut un dia de "relaxing". Bona nit!

Diumenge!

Sona el despertador a les 7:30. Toca despertar-nos, bé tant com despertar-nos... qui es lleva és el Daniel que a les 8h comença a treballar. L'Ester continua dormint, aquesta vegada canvien els papers. Si continua dormint fins les 9:00h per anar a esmorzar. Així que a les 9:15 amb la bici "llogada" toca anar a esmorzar.

Després d'esmorzar i encara amb la "fresca" del matí ens acostem a la platja de Migjorn. Aquesta vegada cap a l'esquerra a veure si la posidonia ens deixa una mica d'aigua transparent per fer un "banyito". I si, aquesta vegada si.... el primer bany d'estiu per l'Ester arriba, i en aigües transparents. Una mica de sol, sorra i fins a les 12:00 que el Daniel acaba de treballar i tornem cap a l'habitació de l'hostal per canviar-nos i demanar-li el cotxe al Pep Toni. Avui toca descobrir la muntanya de l'illa.

I si, decidim anar cap a La Mola per conèixer "la muntanya" de l'illa de Formentera. Mentre anem pujant per la carretera de tombs anem xerrant, ens anem posant al dia fins que arribem al "mirador". Fem una parada tècnica, per baixar del cotxe i fer algunes fotos. I des d'aquí veure la perspectiva de l'illa: la platja de llevant, però també la de ponent. És un punt estratègic a la pujada fins La Mola, hi paren motos, cotxes i bicis. És un punt de parada requerit. Nosaltres també fem les fotos pertinents i seguim fins d'alt de tot.

Arribem a La Mola, però passem de llarg, anem directe a Es Far de sa Mola. Parem i baixem del cotxe. El far blanc i alt és davant nostre. No es pot entrar, però si que podem passejar pel seu costat, fer fotos i posar-nos a la punta dels penya-segats i sentir com el buit és sota nostre. Impressiona, però la sensació de llibertat és tanta que no deixem passar aquesta oportunitat.

No marxem d'aquesta zona alta de l'illa per anar a un d'aquells racons sense turistes, un d'aquells racons que només és per la gent de l'illa. Així que per camins amb cotxe i caminant arribem a la cova de l'excavadora. Una cova que hi ha entre els penya-segats amb una excavadora a l'interior. El motiu? Doncs resulta que anys endarrere hi volien excavar, la van baixar i després no es van veure amb cor per tornar-la a pujar pel camí costarut... així que aquí la varen deixar. Ara, un punt de visita per la gent de l'illa.

Tornem cap a La Mola després d'aquesta excursió que ens deixa la marca del jersei. Arribem a La Mola a les tres i la gana apreta. Traiem els entrepans sota el porxo de l'església i dinem. Un d'aquells dinars de germanor. No deixem passar massa el temps perquè a les cinc el Daniel ha de tornar a la feina.

Arribem a les 16:15 a Ca Marí per tornar el cotxe al Pep Toni i poder tornar a la feina. Però... moment de canvi de la tarda-vespre per l'Ester. En Pep Toni li diu: "i tu ara què faràs?". "Doncs, no ho sé, anar a la platja" - li respon l'Ester. "Vols venir al Pelayo?" - li diu en Pep Toni - "marxo d'aquí a uns 20minuts amb en Lluis. Vine. Fer un beure i ballar cumbia." Una mica de repensament per l'Ester, però puja a l'habitació: dutxeta ràpida i canvi de roba... se'n va al Pelayo mentre el Daniel treballa.

A les 5h ens trobem en Pep Toni, l'Ester i el Lluis fent un beure al final de la platja de Ca Mari, d'allà amb cotxe i a peu arribem fins al Pelayo. El Pelayo? Un xiringuito on han fet una paella per tothom i ara hi ha un grup que toca música en directe, només cumbia, versions del què sigui però en base cumbia, gent bevent i ballant. És un punt de reunió dels diumenges tarda, la majoria d'ells treballadors de l'illa. Ideal per sortir des de les 5 de la tarda. Així que birra a birra anem passant la tarda fins que cap a les vuit tornem a peu tots tres fins al 62 (un altre xiringuito de la platja)... però anem tornat a base de "speed stops" d'herbes a cada xiringuito que trobem. I a tres quarts de nou, arribem al 62 per fer un beure amb la resta de gent que ens trobem, esperem el Daniel i el passem a buscar per anar a sopar tots a Sant Ferran, al Makondo (altra vegada).

Un vespre diferent! Un vespre de beures, pizza, conversa, herbes... per tornar a casa cap a les 12 més cansats del normal. Així que bona nit!